Kepler



Johannes Kepler


Amb aquest treball hem volgut estudiar els principals descobriments que va fer aquest científic i quins llibres va escriure.

Per Carla Aldón, Maria Espino, Marta Fernández, Marta Jara i Aina López

Johannes Kepler va ser un gran astrònom i matemàtic alemany i figura clau en la revolució científica. Va néixer el 27 de desembre de 1571 i va morir el 15 de novembre del 1630. Durant la seva carrera, Kepler va ser professor de matemàtiques en una escola seminarista a Graz, Àustria. Kepler va intentar comprendre les lleis del moviment planetari durant la major part de la seva vida. És, sense cap mena de dubte, pel motiu pel qual se'l coneix més. Malgrat tot, Kepler va destacar també en l'àmbit de les Matemàtiques però, també, en d'altres coma ara l'òptica.
En aquest treball, intentarem veure quines van ser les seves aportacions en l'àmbit científic i quines van ser les principals obres que va escriure.



1. Els seus descobriments: 

a) El moviment planetari.

Com hem comentat, va dedicar pràcticament tota la vida a intentar comprendre com era el moviment dels planetes. Sent un ferm partidari del model copernicà, va intentar demostrar que les distàncies dels planetes al Sol venien donades per esferes a l'interior de políedres perfectes unes a l'interior d'altres. En l'esfera interior estava Mercuri mentre que els altres cinc planetes (Venus, Terra, Mart, Júpiter i Saturn) estarien situats a l'interior dels cinc sòlids regulars corresponents també als cinc elements clàssics. Però, per més que ho va intentar, aquest model no es corresponia amb les seves suposicions. És per aquest motiu que viatjà a Dinamarca on va conèixer a Tycho Brahe, el millor observador astronòmic de l'època. Gràcies a les seves dades, va poder estudiar a fons el moviment dels planetes i proporcionar una de les bases per a la teoria de la gravitació universal elaborada per Isaac Newton. Aquestes són les seves tres famoses lleis:


1a Llei (1609): Tots els planetes es desplacen al voltant del Sol descrivint òrbites el·líptiques, estant el Sol situat en un dels focus de la dita el·lipse. 

2a Llei (1609): El radi vector que uneix el planeta amb el Sol escombra àrees iguals en temps iguals. Per tant, el planeta es desplaça més ràpidament quan està en el periheli que quan està en l'afeli. Aquesta llei és conseqüència de la llei de conservació del moment angular, la qual és conseqüència de les lleis de Newton. Evidentment, ell no ho sabia.

3a Llei (1618): Per a qualsevol planeta, el quadrat del seu període orbital o temps que tarda a donar un retorn al Sol, és directament proporcional al cub de la distància mitjana amb el Sol o el cos al voltant del qual gira un altre cos.


b) Òptica


També va realitzar un treball fonamental en el camp de l'òptica, camp en el que destacà per haver inventat una versió millorada del telescopi refractor. De fet, els seus tractats d'òptica van ser considerats com els primers en tenir rigor científic.

2. Els seus principals llibres

D'entre les moltes obres que va publicar, hem triat les dues més conegudes: L'Harmonia dels Móns i El Somni.

L'Harmonia dels Móns:

El llibre conté la primera formulació de la tercera llei del moviment planetari. A més, Kepler va exposar en aquesta obra la seva teoria que cada planeta produeix un to musical durant el seu moviment de revolució al voltant del Sol i que la freqüència del to varia amb la velocitat angular dels planetes. 


                    


Com a curiositat, cal destacar que el professor i doctor en Física David L. Godstein de l'Institut de Tecnologia de Calfòrnia, va reproduir als anys 70 del segle XX, en un sintetitzador de so, els tons que farien els diferents planetes al moure's. Aquest experiment el podeu veure al capítol 26 de la sèrie "Univers Mecànic" que ell mateix va dirigir. El podeu veure en aquest enllaç: 

                                   

El somni

El somni o l'Astronomia de la Lluna és una novel·la de ficció escrita en llatí l’any 1608, però publicat pòstumament l'any 1634. És considerat per molts per ser la primera obra d'història de ciència ficció. Una ciència ficció divulgativa on ens intenta explicar com serien els moviments dels planetes vistos des de la Lluna i, en particular, el de la Terra. D'aquesta manera, intentaria demostrar la teoria de Copèrnic del moviment planetari.
La novel·la explica la història de Duracotus, un jove islandès, gràcies a la seva mare, Fiolxhilda i a través d'un encanteri màgic, tots dos aniran en un viatge de somni a la Lluna, durant un eclipsi solar. L'argument de la novel·la servia per acusar a la seva mare, Katherine Kepler, de bruixeria.


La versió castellana l'ha publicada la Universidad de Huelva

3. Kepler i el cinema i TV.


Com a curiositat, hem de comentar que" Kepler" va protagonitzar pel·lícules i sèries. Aquí en destaquem algunes:

Sèries


Sens dubte, el capítol de lHarmonia dels Móns de la sèrie Cosmos dirigida per Carl Sagan el va popularitzar molt. L'actor va ser Jaromir Hanzlik.

                                    
Pel·lícules:

Destaca el film Johannes Kepler (1974), pel·lícula alemanya dirigida per Frank Vogel


Òpera:

Fins i tot Kepler va ser el protagonista d'una òpera de Philip Glass estrenada el 20 de setembre de 2009.


En conclusió, Kepler va ser un físic i matemàtic molt important i en aquest treball hem resumit tot allò que va fer.



.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada